L'internat on viuen els nens del film Les choristes funciona d'una manera molt diferent de les escoles o instituts d'avui dia. Malgrat tot, hi ha coses semblants en les relacions entre alumnes o en la pedagogia d'alguns professors. Animeu-vos a enviar la vostra opinió sobre les semblances i diferències de l'escola d'avui i la de fa uns quants anys.
En els col·legis d'abans, els professors erens molt més estrictes que ara, encara que també hi ha càstigs, però no tan durs com els d'abans. Abans hi havia molta més disciplina.
Jo penso que, encara que abans hi havia més disciplina a les escoles, la gent anava amb por a l'escola. Ara no hi ha tanta disciplina, però almenys no van amb por i tenen respecte de la major part dels professors. A vegades si que falta una mica de disciplina, però no cal que els professors peguin als alumnes.
La forma de ensenyar i educar de la de avans es molt diferent a mi no m'agradaria havet vigut aquella forma perque ara tenim moltes mes coses de las que tenian habans...ara el professors no ens peguen i avans si...pero clar hi habia molta mes diciplina i molta mes educació de la que hi ha ara!!I els professors son molt diferents..la forma de ensenyar tambe i las coses que s'ensenyan, com las materias algunas que avans no hi eran ara si!
A la pel·lícula el director és una persona corrupta. Avui en dia els professors es controlen més i no peguen als seus alumnes. El professor que arriba a l'internat els protegeix molt i intenta posar-se en la seva pell, però al principi els alumnes no l'accepten. Gràcies a que els dóna el seu vot de confiança, ells comencen a acceptar-lo. És una bona pel·lícula!!
En aquella epoca el nens necessitaven que els escoltesin algu que avans no passaba i ara si.Era molt diferent de la forma de ensenyar y de educar.Si en aquella epoca els haguesin escoltat o donat una mica de apreci.
La forma de educar era diferent...ara no ens peguen i el nens no tenen tanta educació i no tenen respcte quan avans ningu s'atrevia aixecar la veu. Era una forma distinta de viure i dificil de conveviure.
Jo crec que aquesta pel·lícula ens fa veure com era la disciplina de abans en els internats. Jo crec que per molt malament que es portessin, no tenien perquè pegar-los. També ens fa veure que amb l'ajuda de la música, pot arribar a canviar l'actitud dels nens.
A la pel·lícula de ''Los niños del coro'' el professors de música es el unic que no tracta als nens malament i no els pega. Els intenta entendre i donalsi el seu bot de confianza,gracias a la seva manera de tractarlos es l'unic que aconsegueix ferlos canviar.
Crec que el vigilant nou, intenta agafar confiança amb els alumnes i els protegeix. Perquè pensa que posar-los la mà sobre als nens només serveix perquè tinguin por, i que no expressin les seves opinions als professors.
A la pel·lícula es veu que l'internat és molt dur fins que arriba un nou professor. Des de aquell moment es nota un canvi radical a l'hora de treballar. Aquest professor els hi dona més llibertat i l'internat sembla menys estricte.
Crec que el vigilant nou aconsegueix trobar una activitat que crida l'atenció dels alumnes i així es guanya la seva confiança. Respecte a la violència que es mostra en el film, crec que avui dia hi ha menys respecte cap als professors; encara que penso que els càstigs imposats fa uns anys pels professors eren excessivament durs.
Igual que el professor Mathieu,molts professors actuals intenten buscar formes d'engrescar als alumnes en l'aprenentatge i ajudar-los a crèixer a nivell personal. El crèdit que esteu fent vosaltres és una bona prova.
És interessant poder compartir opinions sobre la disciplina entre alumnes i professors. Abans,com dieu, hi havia més disciplina i més por; en canvi ara, hi ha més confiança i de vegades falta que hi hagi més respecte. La majoria ens quedem amb la situació d'ara, però què podríem fer per millorar-la?
Les choristes- is an escellent depiction of how education used to be.The harsh, ruthless and rigorous discipline represented by the severe inflexible even arrogant headmaster was tactfully distorted by the humble simpleton looking Mathiew(anti hero). He knew that pedagogy is another approach based on tolerance and understanding rather than punishment and terror. L'inernat- bording house- was a sort of school where difficult or hopeless cases were treated. Mathiew proved that there are no unteachable students; it is up to the educators to fashion a suitable approach to each category. The success the pupils attained in music and recitals proved that they ware not hopeless cases and the love they expressed openly through bad handwriting and drawing was an accurate expression of gratitude towards the teacher. The film showed hatered of students to all sort of authority, but Mathiew was an exception. What happened in the film is somewhat an exaggeration of some reality with an intention to suggest some change. This change occured in our schools in Morocco. The physical punishment is banned by ministerial circulars, but the level of instruction is declining and some concervatives deem it is because of imbalance between reward and punishment. Personally , I would neither opt for Mathiew as a typical way of dealing with pedagogic matters nor be as haughty as the principal. I would be somewhere between the two extremes, leaning towards Mathiew, of course.
La pel•lícula, amb l'ajuda de la música, provoca que ens decantem cap al a figura d'aquest professor tan comprensiu que és Mathieu, però podria ser que de vegades aquesta pedagogia tan comprensiva no acabés de funcionar? M'agradaria saber si els instituts del Marroc tenen problemes de disciplina i si noten que els alumnes aquests últims temps estan molt distrets... ....
I would like to know if the schools and lycées of Marocco have problems of discipline...
La musica a Les choristes aconsegueix de crear moments molt emocionants, per exemple quan Mathieu permet que Moranche torni a cantar al cor. Quins altres moments podríem posar d'exemple? Recordeu pel·lícules per la música? Quines?
A moment that I remember is when Mathieu is dissmised and the boys throwed the paper planes with messages for him, because he can't see them. I like very much this moment.
I remember different films with a special music: Indiana Jones, Titanic, Star Wars, The lord of the ring... This songs are important of this films, because the people remember this films for the music
The boys of the choir! In the moment that the teacher of music, Mathieu, excuses to Moranche i it(he,she) allows in front of the marquise to could sing and expressar what he(she) feels when he(she) sings. The pel · licula that mas me to tasted to been that of Titanic ... because the form of expressar with the music and the scenes is very good ... many scenes when two old men decide to die united in the bed ... or when the Jack saves the Rouse without mattering for him(her) that it(he,she) is going to die
One of the scenes that I like was that Mathiew goes away and all the children order him planes and letters to say goodbye. It looked like to me a very exciting scene.
A movie which I enjoys very much, and also with his music it was "Grease". Providing that I can I see her!!
I also think that the music makes a very important role to the film. for me, the most thrilling moment is from the orphanage when Mathieu leaves and the pupils throw him paper airplains demonstrating him their gratitude. I believe that so this moment how when he makes sing to in Moranche they are very well achieved and they are very emotional.
The moment I like much, is when the director is playing football with the boys. The music is funny, because the moment represents that the director returns to the infancy. The music of different films that I remember are : - Harry Potter - The pink panter - Titanic - High School Musical...
One of the scenes that I like me was that Peppinod asks the teacher to take him with him(it). Initially I was thinking that was not taking it to him, but ultimately he thinks and he takes it to him because none of two tape-worm family. It is a very nice scene.
The movie that I remember for the music is that of "Titanic". The music is very exciting.
I believe that the music makes a very important role, when the director forbids them to sing and have to make it at night in the room of being hidden. I remember different films famous for the music, like for example, Stars Wars, Titanic, High School Musical, Harry Potter, etc.
The moment that mas I taste of the movie, it(he,she) is when the teacher goes away and the pupils throw(shoot) to him(her) for the window the planes of paper(role) to say goodbye of. The movie that mas I like for his(its) music is lala fatima.
Uno de los momentos mas emotivos es cuando el profesor se va del centro. Hay un alumno que quiere irse con él porque está arto de estar encerrado en ese centro. El profesor suve al autocar, con idea de no llevarselo con él. Pero al final se ve que el autocar se para y baja el profesor para llevarse a Pepinod.
I remember some very important music from some films like: -Harry Potter -Titanic The Lord of the Rings ... the music is very important for the films, if the music doesn't exist, the films won't be the same as are noy.
Alguna pelicula que he visto donde han salido canciones o algun musical, ha sido el Rey Leon, o el libro de la selva. También alguna serie como Shin-shan.
the moment that much I like is to the last of the movie when the Pepinod goes away with the Mathieu. The movie that I like for the music it's:Titanic and Un paso adelante.
Quan hi ha l'escena entre la mare del Morange i el professor Mathieu que queden per parlar. El professor sentia algo per la mare del Morange. Ell pensava que tenia alguna possibilitat amb ella, pero va resultar que ella tenia novio.
The scene that mas we liked was the end when he thinks that it will not be possible dismiss see of them, and suddenly it he sees that they fall due planes of paper role for the window with all his,your names and saying goodbye of.
Our favorite movie is Pear Harbour, for which a movie that comes very much sentimentally.
Thank you all for shifting to English. I enjoyed you short but concise comments that reflect your deep understanding of the implication of every artistic aspect of the film. Me too I was mostly attracted by the two scenes when the students threw paper messages-paper planes- to Mathiew who was almost in despair that he was going to leave as silently as he had come in-unnoticed. The scene of the little kid following him is also very meaningful in the film.The Music... later
ahlan ana ismi salwa u 3andi 15 3am . ana metcharfa besaf o ken etmena en cono asde9a ana ken etmana culxi i mxi mesian chocran besaf bay. msn larache1991@hotmail.com
salam ismi Judith ana 3endi 15 el 3am had el mada ket 3jebni besaf ana farhana besaf bex en t3araf eglicom ana ket 3jebni atasaue9 wa el tennis u safi metcharfa bay.
le film s'ouvre sur une triste nouvelle, celle de la mort de la mère de Morhange.Puis un homme inconnu nous ramméne vers le debut de l'histoire, le 15 janvier 1949, quand le nouveux pion Mathieu apparé. On remarque que: -La caméra pivotte qu'horizontalement. -Les corbeaux sont présent. -tout est gris dans l'école même les vaitements des élèves. -les proffesseurs sont incompétents. -Le système est comme militaire. le 30 janvier : Le changement commence. Trois moi aprés les relations profs-élèves s'adoucit: -La caméra pivotte enfin verticalement pour voir le ciel bleu. -les élève portent des vaitements de couleurs plus claires. -La présence de Mondain a permit aux élève d'avoir conscience de leurs mauvaits comportements. -On entend les oiseaux gazouiller.
Oui au Maroc aussi on a des problemes de disciplines comme partout dans le monde, mais il n'y a pas vraiment d' aggression, ni d'acte clair de vendalisme. Le chatiment physique est interdit; ce qui donne aux eleves plus de liberté.
merci beaucoup salwa et judith et tous les élèves.moi aussi je suis ravie de vous faire connaissance. je m'appelle salma et j'ai 15 ans aussi et j'éspère être votre amis.salwa,je vois que tu es marocaine de laârache je pense je trouve que c'est une très belle ville,moi je suis de kenitra. en fait,est ce que vous parlez espagnole ou catalon?qu'elle est la différence entre ces 2 langues?est ce que tu viens au maroc? voila mon msn pour me répondre:miss_salma_2010@hotmail.fr tantmna n3erfekoum aktar wnkounou asdi9a dima.a+ votre amie j'éspère "salma"
The difference of catalan and spanish is very easy. catalan is speking on catalonia and the words are a little different that spanish. but a lot of them are the same. we two both talk catalan but there are a lot of students here that speak spanish.
anas!!! salam labas 3elikom? ana ferhan bezaf 3ela had chi li kan 3emlo. ana kan selem 3elikom kolkom u hahowa mensenger diali anas1991gs@hotmail.com(BESLAMA)
Los coristas es la historia de un profe que le cambió la vida a un grupo de chicos con su cariño, dedicación y claro unas buenas clases de canto para pertenecer al coro. La historia, que esta ambientada a fines de los 40's comienza cuando el desempleado profesor de musica Clement Mathieu (Gérard Jugnot) consigue un puesto en una institucion de niños problema, como es facil de imaginar en un inicio estos lo rechazan, pero con su complicidad el ganará los corazones de todos especialmente de Pierre Morhange (Jean-Baptiste Maunier), quien es uno de los mas revoltosos pero que posee un indiscutible talento para el canto y la música.
Del mismo modo transformara la vida de Pépinot (Maxence Perrin), el mas pequeño de la clase quien vive esperando el retorno de sus padres cada sabado, aunque es muy probable que estos hayan muerto en la guerra. Al maestro de corazon noble estas historias lo afectaran demasiado, sus métodos colisionaran con los de la institución y su estricto director cuya maxima "acción y reacción" consiste en aplicar castigos severos ante cualquier travesura o asomo de rebeldia, frente a la opresión de los niños surge la idea del coro, que termina siendo la única manera de ayudarlos a tener esperanza y sobre todo a ser un poco más libre. Me sorprende que esta película no sea tan promocionada en nuestro medio (como si lo son otras y hasta el cansancio), porque este tipo de película se merece una difusión mayor, las actuaciones son notables y la música es muy disfrutable. En resumen nos ofrece la oportunidad de aprender de una historia verdaderamente conmovedora.
Aquesta pel·lícula es molt bonica,per que veus com era la vida abans en els internats. És molt realista,els nens són molt bons actors. Comparada amb els temps d'ara, no hi ha tanta disciplina, ara els nens pasen de tot, abans no.
58 comentaris:
L'internat on viuen els nens del film Les choristes funciona d'una manera molt diferent de les escoles o instituts d'avui dia. Malgrat tot, hi ha coses semblants en les relacions entre alumnes o en la pedagogia d'alguns professors.
Animeu-vos a enviar la vostra opinió sobre les semblances i diferències de l'escola d'avui i la de fa uns quants anys.
En els col·legis d'abans, els professors erens molt més estrictes que ara, encara que també hi ha càstigs, però no tan durs com els d'abans. Abans hi havia molta més disciplina.
Jo penso que, encara que abans hi havia més disciplina a les escoles, la gent anava amb por a l'escola. Ara no hi ha tanta disciplina, però almenys no van amb por i tenen respecte de la major part dels professors. A vegades si que falta una mica de disciplina, però no cal que els professors peguin als alumnes.
La forma de ensenyar i educar de la de avans es molt diferent a mi no m'agradaria havet vigut aquella forma perque ara tenim moltes mes coses de las que tenian habans...ara el professors no ens peguen i avans si...pero clar hi habia molta mes diciplina i molta mes educació de la que hi ha ara!!I els professors son molt diferents..la forma de ensenyar tambe i las coses que s'ensenyan, com las materias algunas que avans no hi eran ara si!
A la pel·lícula el director és una persona corrupta. Avui en dia els professors es controlen més i no peguen als seus alumnes. El professor que arriba a l'internat els protegeix molt i intenta posar-se en la seva pell, però al principi els alumnes no l'accepten. Gràcies a que els dóna el seu vot de confiança, ells comencen a acceptar-lo.
És una bona pel·lícula!!
[..ThaiS&AndreA*
En aquella epoca el nens necessitaven que els escoltesin algu que avans no passaba i ara si.Era molt diferent de la forma de ensenyar y de educar.Si en aquella epoca els haguesin escoltat o donat una mica de apreci.
Abans els professors eren massa estrictes amb els seus alumnes i en canvi ara deixen passar masses coses (en la nostra opinió)
{..AndreA&ThaiS*
La forma de educar era diferent...ara no ens peguen i el nens no tenen tanta educació i no tenen respcte quan avans ningu s'atrevia aixecar la veu. Era una forma distinta de viure i dificil de conveviure.
Jo crec que aquesta pel·lícula ens fa veure com era la disciplina de abans en els internats. Jo crec que per molt malament que es portessin, no tenien perquè pegar-los.
També ens fa veure que amb l'ajuda de la música, pot arribar a canviar l'actitud dels nens.
A la pel·lícula de ''Los niños del coro'' el professors de música es el unic que no tracta als nens malament i no els pega.
Els intenta entendre i donalsi el seu bot de confianza,gracias a la seva manera de tractarlos es l'unic que aconsegueix ferlos canviar.
[j u d D!]*
Crec que el vigilant nou, intenta agafar confiança amb els alumnes i els protegeix. Perquè pensa que posar-los la mà sobre als nens només serveix perquè tinguin por, i que no expressin les seves opinions als professors.
A la pel·lícula es veu que l'internat és molt dur fins que arriba un nou professor. Des de aquell moment es nota un canvi radical a l'hora de treballar.
Aquest professor els hi dona més llibertat i l'internat sembla menys estricte.
Crec que el vigilant nou aconsegueix trobar una activitat que crida l'atenció dels alumnes i així es guanya la seva confiança. Respecte a la violència que es mostra en el film, crec que avui dia hi ha menys respecte cap als professors; encara que penso que els càstigs imposats fa uns anys pels professors eren excessivament durs.
Igual que el professor Mathieu,molts professors actuals intenten buscar formes d'engrescar als alumnes en l'aprenentatge i ajudar-los a crèixer a nivell personal. El crèdit que esteu fent vosaltres és una bona prova.
És interessant poder compartir opinions sobre la disciplina entre alumnes i professors. Abans,com dieu, hi havia més disciplina i més por; en canvi ara, hi ha més confiança i de vegades falta que hi hagi més respecte. La majoria ens quedem amb la situació d'ara, però què podríem fer per millorar-la?
Les choristes- is an escellent depiction of how education used to be.The harsh, ruthless and rigorous discipline represented by the severe inflexible even arrogant headmaster was tactfully distorted by the humble simpleton looking Mathiew(anti hero). He knew that pedagogy is another approach based on tolerance and understanding rather than punishment and terror. L'inernat- bording house- was a sort of school where difficult or hopeless cases were treated. Mathiew proved that there are no unteachable students; it is up to the educators to fashion a suitable approach to each category. The success the pupils attained in music and recitals proved that they ware not hopeless cases and the love they expressed openly through bad handwriting and drawing was an accurate expression of gratitude towards the teacher. The film showed hatered of students to all sort of authority, but Mathiew was an exception.
What happened in the film is somewhat an exaggeration of some reality with an intention to suggest some change. This change occured in our schools in Morocco. The physical punishment is banned by ministerial circulars, but the level of instruction is declining and some concervatives deem it is because of imbalance between reward and punishment. Personally , I would neither opt for Mathiew as a typical way of dealing with pedagogic matters nor be as haughty as the principal. I would be somewhere between the two extremes, leaning towards Mathiew, of course.
La pel•lícula, amb l'ajuda de la música, provoca que ens decantem cap al a figura d'aquest professor tan comprensiu que és Mathieu, però podria ser que de vegades aquesta pedagogia tan comprensiva no acabés de funcionar?
M'agradaria saber si els instituts del Marroc tenen problemes de disciplina i si noten que els alumnes aquests últims temps estan molt distrets...
....
I would like to know if the schools and lycées of Marocco have problems of discipline...
La musica a Les choristes aconsegueix de crear moments molt emocionants, per exemple quan Mathieu permet que Moranche torni a cantar al cor. Quins altres moments podríem posar d'exemple? Recordeu pel·lícules per la música? Quines?
A moment that I remember is when Mathieu is dissmised and the boys throwed the paper planes with messages for him, because he can't see them. I like very much this moment.
I remember different films with a special music: Indiana Jones, Titanic, Star Wars, The lord of the ring... This songs are important of this films, because the people remember this films for the music
The boys of the choir! In the moment that the teacher of music, Mathieu, excuses to Moranche i it(he,she) allows in front of the marquise to could sing and expressar what he(she) feels when he(she) sings.
The pel · licula that mas me to tasted to been that of Titanic ... because the form of expressar with the music and the scenes is very good ... many scenes when two old men decide to die united in the bed ... or when the Jack saves the Rouse without mattering for him(her) that it(he,she) is going to die
One of the scenes that I like was that Mathiew goes away and all the children order him planes and letters to say goodbye. It looked like to me a very exciting scene.
A movie which I enjoys very much, and also with his music it was "Grease".
Providing that I can I see her!!
I also think that the music makes a very important role to the film. for me, the most thrilling moment is from the orphanage when Mathieu leaves and the pupils throw him paper airplains demonstrating him their gratitude. I believe that so this moment how when he makes sing to in Moranche they are very well achieved and they are very emotional.
The moment I like much, is when the director is playing football with the boys. The music is funny, because the moment represents that the director returns to the infancy.
The music of different films that I remember are :
- Harry Potter
- The pink panter
- Titanic
- High School Musical...
One of the scenes that I like me was that Peppinod asks the teacher to take him with him(it).
Initially I was thinking that was not taking it to him, but ultimately he thinks and he takes it to him because none of two tape-worm family.
It is a very nice scene.
The movie that I remember for the music is that of "Titanic". The music is very exciting.
I believe that the music makes a very important role, when the director forbids them to sing and have to make it at night in the room of being hidden.
I remember different films famous for the music, like for example, Stars Wars, Titanic, High School Musical, Harry Potter, etc.
The moment that mas I taste of the movie, it(he,she) is when the teacher goes away and the pupils throw(shoot) to him(her) for the window the planes of paper(role) to say goodbye of. The movie that mas I like for his(its) music is lala fatima.
Uno de los momentos mas emotivos es cuando el profesor se va del centro. Hay un alumno que quiere irse con él porque está arto de estar encerrado en ese centro. El profesor suve al autocar, con idea de no llevarselo con él. Pero al final se ve que el autocar se para y baja el profesor para llevarse a Pepinod.
I remember some very important music from some films like:
-Harry Potter
-Titanic
The Lord of the Rings
...
the music is very important for the films, if the music doesn't exist, the films won't be the same as are noy.
Alguna pelicula que he visto donde han salido canciones o algun musical, ha sido el Rey Leon, o el libro de la selva. También alguna serie como Shin-shan.
the moment that much I like is to the last of the movie when the Pepinod goes away with the Mathieu. The movie that I like for the music it's:Titanic and Un paso adelante.
Quan hi ha l'escena entre la mare del Morange i el professor Mathieu que queden per parlar. El professor sentia algo per la mare del Morange. Ell pensava que tenia alguna possibilitat amb ella, pero va resultar que ella tenia novio.
The scene that mas we liked was the end when he thinks that it will not be possible dismiss see of them, and suddenly it he sees that they fall due planes of paper role for the window with all his,your names and saying goodbye of.
Our favorite movie is Pear Harbour, for which a movie that comes very much sentimentally.
by=S a l w a]~
&
J u d i t h!*
He vist pel·licules amb música com el rey leon la pel·licula del doraemon. I una serie molt interesant de dragon ball Z.
Thank you all for shifting to English.
I enjoyed you short but concise comments that reflect your deep understanding of the implication of every artistic aspect of the film.
Me too I was mostly attracted by the two scenes when the students threw paper messages-paper planes- to Mathiew who was almost in despair that he was going to leave as silently as he had come in-unnoticed. The scene of the little kid following him is also very meaningful in the film.The Music... later
Salma jebli
ahlan ana ismi salwa u 3andi 15 3am .
ana metcharfa besaf o ken etmena en cono asde9a
ana ken etmana culxi i mxi mesian chocran besaf bay.
msn larache1991@hotmail.com
salam ismi Judith
ana 3endi 15 el 3am
had el mada ket 3jebni besaf
ana farhana besaf bex en t3araf eglicom ana ket 3jebni atasaue9 wa el tennis u safi metcharfa bay.
le film s'ouvre sur une triste nouvelle, celle de la mort de la mère de Morhange.Puis un homme inconnu nous ramméne vers le debut de l'histoire, le 15 janvier 1949, quand le nouveux pion Mathieu apparé.
On remarque que:
-La caméra pivotte qu'horizontalement.
-Les corbeaux sont présent.
-tout est gris dans l'école même les vaitements des élèves.
-les proffesseurs sont incompétents.
-Le système est comme militaire.
le 30 janvier : Le changement commence.
Trois moi aprés les relations profs-élèves s'adoucit:
-La caméra pivotte enfin verticalement pour voir le ciel bleu.
-les élève portent des vaitements de couleurs plus claires.
-La présence de Mondain a permit aux élève d'avoir conscience de leurs mauvaits comportements.
-On entend les oiseaux gazouiller.
Oui au Maroc aussi on a des problemes de disciplines comme partout dans le monde, mais il n'y a pas vraiment d' aggression, ni d'acte clair de vendalisme. Le chatiment physique est interdit; ce qui donne aux eleves plus de liberté.
merci beaucoup salwa et judith et tous les élèves.moi aussi je suis ravie de vous faire connaissance.
je m'appelle salma et j'ai 15 ans aussi et j'éspère être votre amis.salwa,je vois que tu es marocaine de laârache je pense je trouve que c'est une très belle ville,moi je suis de kenitra.
en fait,est ce que vous parlez espagnole ou catalon?qu'elle est la différence entre ces 2 langues?est ce que tu viens au maroc?
voila mon msn pour me répondre:miss_salma_2010@hotmail.fr
tantmna n3erfekoum aktar wnkounou asdi9a dima.a+
votre amie j'éspère "salma"
ahlan salma chokran 3la had xi li ktebtili o ta ana ken tmena en t3arfo 3lina ktar ben3a bessitos bayy
[Xavi i Roger]
The difference of catalan and spanish is very easy.
catalan is speking on catalonia and the words are a little different that spanish. but a lot of them are the same.
we two both talk catalan but there are a lot of students here that speak spanish.
bye!
anas!!! salam labas 3elikom? ana ferhan bezaf 3ela had chi li kan 3emlo. ana kan selem 3elikom kolkom u hahowa mensenger diali anas1991gs@hotmail.com(BESLAMA)
Ç´,LÑ,KL
salam! ana ismi andrea
ana metcharfa
la entoma hescom et hadro m3alla ha hua el gmail
andreamp92@gmail.com
El dimecres vam acabar de veure la pel·lícula de Les choristes.
La Cristina i jo opinem que és una pel·lícula molt sensible i amb moments emotius.
Martin i ..cris..
la pel·licula aquesta esta molt bé, perque es veu o estrictes que eren abans a les escoles.
Los coristas es la historia de un profe que le cambió la vida a un grupo de chicos con su cariño, dedicación y claro unas buenas clases de canto para pertenecer al coro.
La historia, que esta ambientada a fines de los 40's comienza cuando el desempleado profesor de musica Clement Mathieu (Gérard Jugnot) consigue un puesto en una institucion de niños problema, como es facil de imaginar en un inicio estos lo rechazan, pero con su complicidad el ganará los corazones de todos especialmente de Pierre Morhange (Jean-Baptiste Maunier), quien es uno de los mas revoltosos pero que posee un indiscutible talento para el canto y la música.
Del mismo modo transformara la vida de Pépinot (Maxence Perrin), el mas pequeño de la clase quien vive esperando el retorno de sus padres cada sabado, aunque es muy probable que estos hayan muerto en la guerra.
Al maestro de corazon noble estas historias lo afectaran demasiado, sus métodos colisionaran con los de la institución y su estricto director cuya maxima "acción y reacción" consiste en aplicar castigos severos ante cualquier travesura o asomo de rebeldia, frente a la opresión de los niños surge la idea del coro, que termina siendo la única manera de ayudarlos a tener esperanza y sobre todo a ser un poco más libre.
Me sorprende que esta película no sea tan promocionada en nuestro medio (como si lo son otras y hasta el cansancio), porque este tipo de película se merece una difusión mayor, las actuaciones son notables y la música es muy disfrutable.
En resumen nos ofrece la oportunidad de aprender de una historia verdaderamente conmovedora.
Aquesta pel·lícula es molt bonica,per que veus com era la vida abans en els internats.
És molt realista,els nens són molt bons actors.
Comparada amb els temps d'ara, no hi ha tanta disciplina, ara els nens pasen de tot, abans no.
m'ha agradat molt...
Aquesta pel·licula esta molt be perque mostra com eren abans les escoles i pots veure que la disciplina ha anat disminuint.
la pel·licula aquesta esta molt ben parida.
la pel.licula es mol interesant per els conflictes que hi passen.
adeeeeu*
Publica un comentari a l'entrada